-
Gènesi
- BeReixit (2) 01.01-06.08
- Nóakh (2) 06.09-11.32
- Lekh Lekha 12.01-17.27
- Khaiei Sara 23.01-25.18
- Toledot 25.19-28.09
- MiQets 41.01-44.17
Èxode
- VaEra 06.02-09.35
- Bo 10.01-15.16
- Iitro 18.01-20.23
- Mixpatim 21.01-24.18
- Teruma 25.01-27.19
- Tetsave 27.20-30.10
- Qi Tissa 30.11-34.35
- VaIak'hel 35.1-38.20
- Pecudei 38.21-40.38
Levític
- Tsav 06.01-08.36
- Tasría 12.01-13.59
- Metsora 14.01-15.32
- Akharei Mot 16.01-18.30
- Qedoixim 19.01-20.27
- Emor 21.01-24.23
- BeKhucotai 26.03-27.34
Nombres
- BeMidbar 01.01-04.20
- BeHa'Alotekha 08.01-12.16
- Corakh 16.01-18.32
- Pinekhas 22.10-30.01
Deuteronómi
- Devarim 01.01-03.22
Comentari a la paraixà de Pinekhas
(Nombres 25, 10 – 30, 1)Esquizofrènia Mundial
La família de Pinekhas
Els exègetes de la Torà expressen la pregunta, ja al començament de la paraixà, demanant quina necessitat hi ha d’anomenar la genealogia de Pinekhas fins a Aharón i per què no els bastava anomenar el pare.
Més endavant la paraixà s’ocupa de la repartició del territori de la Terra Promesa entre les famílies del Poble d’Israel. Cada persona que sortí d’Egipte tenia dret a rebre una parcel·la de la Terra Promesa, i en cas de morir aquesta persona, els seus fills heretaven el dret sobre la parcel·la. I en cas de no tenir fils (o filles), eren els germans o els nebots del mort els que l’heretaven. I cadascuna de les tribus se dividia en llinatges i se subdividia en caps de famíla que tenien dret d’heretatge.
I per tal de saber quines eren les famílies, o quantes eren, fou necessari fer el cens de tot el Poble.
Així ens resulta que gran part de la paraixà s’ocupa, directament o indirecta, del tema de les famílies.
Fins fa pocs anys la majoria de la gent no s’en ocuparia massa d’aquest tema, ja que la família era una institució natural òbvia. Però com que les darreres generacions han conseguit esbucar aquesta idea, és necessari dedicar-li unes poques línies per tal de provar de recuperar part del perdut.
Famílies i semi-famílies
S’ha posat de moda parlar de famílies uniparentals, com si fos una cosa natural i normal. I ningú s’en preocupa encara, ja que és massa recent i encara no s’en veuen les repercussions.
Com és possible que creixi un infant sense pare, o sense mare, i se desenvolupi normalment?
La medicina moderna comença a descobrir els desastres que pot causar el fet que a un nadó li manqui el calor d’una abraçada amorosa en els primers mesos de la seva vida. Quin desastre quan li manca el desenvolupament dels primers mesos sense experimentar la caiguda dels objectes, sense provar de pronunciar els sons de les paraules. Quin temps s’estorbaran en descobrir els desastres del creixement d’un infant sense pare o sense mare? I no en parlem de les “famílies” formades per dos pares o per dues mares! Quin trastorn mental, espiritual li causen al fill?
Tal vegada siguin coses que noltres, a la nostra generació, no ho puguem arribar a conèixer. I tal vegada l’increment de la violència que en som testimonis tengui relació amb aquests trastorns socials i familiars de la nostra època.
Èticosociologia
No, no és un invent de la nostra generació, ni molt manco. Ens basta obrir els llibres dels profetes per adonar-nos-en que fa quasi tresmil anys ja coneixien aquest fenòmen. Quan els profetes parlen la la caiguda d’un imperi no expliquen tan sols les intrigues internacionals que el provocaren sinó que s’afiquen dins les quatre parets de llurs habitants i examinen el seu comportament moral i ètic.
Què, encara hi ha qualcú que vulgui sostenir que la persona humana és esquizofrènica i son comportament “personal” no té res que veure amb el seu comportament “social”, o que l’actuació en temes morals i ètics no repercuteix en la profesional?
Contrapès
El contrapès és que la persona se sent permanentment fermada a uns codis “arcaics” que el volen fer regressar a la fosca de l’Edat Mitjana. La persona vol gaudir de les forces de la vida que té, i si li plau viure amb un altre del mateix sexe, o si vol canviar de parella cada setmana o cada nit, no vol que ningú li posi traves ni li faci problemes de consciència.
La veritat és que l’argument és correcte, però les conclusions no ho són.
La persona humana no pot viure amb l’impressió d’estar empresonada i forçada a fer unes coses que no vol fer. No ha de tenir l’impressió de viure a les fosques en una societat primitivista, antiquada o coactiva. Aquest és l’argument. I és perfectament correcte.
Esbucar barreres
De totes maneres, això no vol dir que hagi d’esbucar totes les barreres i viure en la disbauxa. La llibertat d’una persona pot perjudicar la de l’altre: vol “gaudir” d’una dona, però ella no el vol. No vol treballar per haver alimentar els seus fills, i aquests se moren de fam o de fret. No vol frenar la llengua i se passa el dia difamant i denigrant els altres. La necessitat de barreres, de normes de comportament reconegudes per tots els membres de la societat és indispensable. La gran questió és: què inclouen aquestes barreres? Per què ens diuen que una cosa és immoral i prohibida, o una altre és anti-ètica i censurable, sobretot quan el cos humà la “necessita” o la “desitja”? i més quan aquesta actuació no denota cap dany a una altre persona, com pugui ser el matrimoni unisexual, o les actuacions a porta tancada, o les que se fan amb el consentiment explícit del particular o de la societat mateixa? Qui ens demostra que aquests fets també tenen el seu pès en la infraestructura social, nacional i universal de manera que ens puguin censurar la nostra actuació?
Esquizofrènia mundial
La humanitat està descobrint la seva pròpia unitat i s’està curant poc a poc de l’esquizofrènia de què pateix al no saber junyir les diferents parts de què està composta. Ja sabem que hi ha temes que totes les explicacions del Món no bastaran per fer-ho entendre a les persones que se senten perjudicades pels “prejudicis” socials o religiosos. Les que no volen acceptar el fet que un fill bord, fill d’un pare que no és el marit de la mare, no sigui un fill normal.
Haurem de passar per tots els tubs i per totes les penúries de l’amarga experiència fins que arribem a reconèixer el que la Torà ja ens ensenya des de fa tres mil trescents anys. Segurament aquest és el secret de la llargària del Món.
Personalment, m’alegra molt que la meva filla Hodaià accepti per complet les normes de la Torà i s’hagi casat aquesta passada setmana amb un jove que ho té igualment clar i n’estigui dispost a complir-ho.
Xabat Xalom
Nissan ben-Avraham