<<Tornar

Comentari a la paraixà d’Emór

(Levític 21,1:24,23)

L’Ase i la Ballarina

Podem dividir aquesta porció de la Torà en tres parts

La primera (XXI, 1 – XXII, 33), que s’ocupa dels sacrificis del Temple i dels encarregats d’oferir-los, els Cohanim, o Sacerdots.

La segona part ( cap. XXIII), que s’ocupa de cada una de les Festes i els sacrificis especials que s’ofereixen en cada una d’elles, a part dels que vénen als caps. XXVIII i XXIX del Llibre de Nombres, denominats “Mussaf”.

I la darrera part, (cap. XXIV), que s’ocupa de dos temes:

La Menorà del Temple i els Pans de Proposició, i

El cas del blasfem.

La Festa de les Setmanes

Com que ens acostam a la Festa de les Setmanes que apareix al cap. XXIII, 15 – 22, en direm uns mots.

Igual que les Festes de Péssakh (Pasqua) i Sucot (Cabanetes), també la Festa de Xavuot ([set] Setmanes o Pentecostés = cinquanta dies) està relacionada amb l’agricultura. Però no n’és el centre sinó la senyal.

Doble llibertat

El Poble d’Israel havia estat esclavitzat a l’Egipte per una llarguíssima temporada. Això vol dir que els havien destroçat, tant en llurs cossos com en l’esperit. Els havien anul·lat l’identitat volitiva. Sense rebre ordres, no sabien gaire bé què fer. Poc mancava per fer-los perdre tota identitat nacional (fixem-nos, per comparació ‘a grosso modo’, en el que esdevengué amb els esclaus negres al continent americà).

La llibertat material que els esdevengué el dia 15 del mes de Nissan, el primer dia de Péssakh, era importantíssima per tal que poguéssin seguir desenvolupant-se com a Poble, però si no arribaven a la libertat espiritual, no serviria de res. Seguirien els dictats d’altres Pobles, tant si fossin els mateixos egipcis, com si fossin els americans o els francesos. Per això la Lliberació de Péssakh, de mà del Senyor, era tan important, com deim a la Haggadà: si el Senyor no ens hagués alliurat, seguiriem éssent esclaus dels egipcis, amb esperit d’esclaus.

En realitat, aquesta llibertat d’esperit és la que ens havia de donar la nostra veritable identitat nacional. Llibertat espiritual que significa el fet de poder modelar un tarannà, un ‘modus vivendi’ coherent amb unes directrius morals, cognitives, religioses, socials, que s’hi avenguin amb les ambicions i els anhels dels membres del Poble.

Llei constrictiva o dehiscent?

Però aquesta llibertat d’esperit no sortí fins que el Poble d’Israel arribà a la Muntanya del Sinai i rebé la Torà.

Aquesta afirmació pot resultar molt extranya al qui la veu per primera vegada. Cóm pot ésser mai que, tot rebent un Llibre de Normes i Lleis, se pugui experimentar la Llibertat?

Molts d’individus i Pobles que viuen oprimits se pensen que, en el moment en què s’en alliberin del jou que els oprimeix, ho llençaran a tot al fems i viuran sense obligacions. Només quan arriba l’anarquia i la confusió, comprenen que són necessàries unes pautes de conducta que tenguin en compte les qualitats del poble, que els posin els desafiaments que els ajudin a desenvolupar-se. Una joveneta bada la boca davant un espectacle de ballet clàssic i pensa que ella també ho voldria poder fer. S’en va a un conservatori i s’hi apunta a les classes. Allà li diuen que no pot menjar tal i tal cosa, que ha de fer exercicis diaris, etc. i amb tot l’esforç que tot això requereix, ella n’està ben satisfeta, ja que comprèn que totes aquestes privacions són per alliberar els seus membres del rovell i permeter-los moure’s àgilment. Això és el que els dóna la llibertat.

Set setmanes

Per això hi ha el manament de contar els dies i les setmanes que separen la festa de Péssakh de la de Xavuot. Esperam la data, el dia en què assolirem la plena llibertat. Dia rera dia, setmana rera setmana, ens atansam a la meta desitjada, com l’atleta, el músic o la ballarina que van adelantant en llurs exercicis, i van perfeccionant les execucions de llurs implementacions.

En els versets de la Paraixà d’Emor que tracten de la Festa de Péssakh, ens relaten que s’hi oferia el segon dia una ofrena d’un “ómer” de civada torrada (XXIII, 11) [i es refereix a la civada, encara que no ho diu clarament, ja que és la primera que arriba a punt d’ésser segada, per temps de Péssakh]

En canvi per Xavuot, l’ofrena és de dos pans de blat (XXIII, 17) que també són primícies d’aquest genre.

El pas que es fa de la civada, que és menjar d’ases, al blat, que és el menjar humà, representa el camí que se fa en aquestes set setmanes d’ascensió de la llibertat física, que encara és molt animal i bàssica, a la llibertat espiritual de l’ànima humana en la seva plenitut, que pot digerir els Manaments Divins i comprovar cóm li ajuden a alliberar-s’en dels impulsos animals que no donen cap alegria ni cap satisfacció reals i perdurables.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR