<<Tornar

Comentari a la paraixà de Metsorà

(Levític XIV 1 – XV 33)

Renovació a la vida matrimonial

Les impureses corporals

Aquesta paraixà, com continuació de la paraixà de Tasria, segueix parlant dels temes de l’impuresa corporal: de la partera, al capítol 12; la llepra al 13 i 14; i les del flux, tant dels homes com de les dones, al 15è.

La impuresa enigmàtica de la llepra no és tan sols del cos humà. A finals del capítol 13è parla de la llepra de la roba, i a finals del 14è de la de les cases. Tant en una com en l’altra, se tracta d’unes taques verdes o vermelles que apareixen be a la roba o be a les parets de la casa.

Totes aquestes lleis d’impuresa actualment no estan en vigor, ja que la majoria d’elles tenen importància només quan l’individu vol entrar al Temple de Jerusalem o vol menjar la carn dels sacrificis, i en part perquè sense haver-hi possibilitat de purificar-se, ja que ens manquen tant la cendra de la vaca roja com els sacerdots que puguin fer al Temple tot l’indispensable per purificar per exemple el lleprós o la partera.

I per tant, aquestes lleis que llegim aquesta setmana no són més que teories de les quals en podem treure ensenyances abstractes.

El flux

Tanmateix, dues de les questions que apareixen al final de la nostra paraixà són importants per la vida jueva quotidiana.

A partir del verset 19è del capítol 15è, la Torà parla del flux de les dones, des del punt de vista de l’impuresa, que ja hem dit que no rig avui en dia.

Però a part de l’impuresa hi ha també la prohibició que recau sobre la dona que té la menstruació. Aquesta prohibició significa que mentres no se purifiqui d’ella, no podrà tenir contacte sexual amb el seu marit.

Des del moment en què comença a sortir la primera gota de sang de la menstruació, comença l’època de la ‘niddà’ que dura un mínim de set dies. Si al cap d’aquests set dies s’acaba el flux, en teoria la dona se pot purificar banyant tot el seu cos en la ‘mikvé’. Però això només és en teoria, ja que hi ha uns problemes greus que ens obliguen a tenir en compte altres dades.

De totes maneres, mentres no faci l’immersió en la ‘miqvé’ no acaba la seva impuresa ni pot retornar a la vida matrimonial.

La ‘zavà’

El verset 25 ens parla d’un flux especial. Ja hem vist que la ‘niddà’ dura un mínim de set dies. Si al cap d’aquests set dies acaba la menstruació i la dona se purifica en la ‘miqvé’, comença una temporada d’onze dies denominats ‘els dies de la savà ‘. Normalment, en aquests onze dies no ha d’haver-hi cap residu de sang, i si és així els passarà tranquil·lament sense cap altre problema i el dia dotze tornaran començar els ‘dies de la niddà’ en els quals, quan apareixi la menstruació, tornarà començar el cicle que ja hem vist.

Però, què passa si en un d’aquests onze dies de la ‘zavà’ torna apareixer un flux de sang? Això no té res que veure amb la menstruació, això ja és un flux patològic. Mentres apareixi un sol dia, o dos, la dona guardarà un dia ‘net’ sense sang, i llavors podrà purificar-se en la ‘miqvé’. Però si el flux dura tres dies o més, ja no basta un sol dia ‘net’, sinó que haurà de guardar set dies nets, sense una sola gota de sang per poder purificar-se, i només al cap d’aquests set dies podrà banyar-se a la ‘mikvé’ i retornar al seu marit.

Ja de temps immemorial les dones se veien en grans problemes per conèixer si estaven en els ‘dies de zavà’ o en ’dies de niddà’. I per tant els Savis decretaren que cada vegada que surti una sola gota de sang de la vagina, tant si és de la menstruació com si no, en acabar el flux haurà de guardar set dies nets abans de purificar-se a la ‘mikvé’ i retornar a la vida matrimonial. I així se fa actualment: no se fa cap diferència entre ‘niddà’ i ‘zavà’, i se guarden sempre set dies nets abans de purificar-se a la ‘mikvé’.

Els dies d’impuresa

Els dies d’impuresa, des de que comença a sortir sang fins que s’acaben els set dies nets i se purifica a la ‘mikvé’, està prohibit tenir relacions sexuals amb la dona. La Torà prohibeix tot contacte carnal, tant petons com donar-se la mà i més que més jeure en un mateix llit. Però aquesta prohibició només és pel seu marit, mentres que els pares d’ella o els fills o germans poden seguir les relacions familiars normals. Ja que, com ja hem dit al començament, les lleis d’impuresa no rigen avui en dia, i només se tracta de la prohibició matrimonial.

Aquests dies en què el matrimoni no pot tenir un contacte corporal, retorna l’amor platònic, espiritual, que no depèn del plaer sexual. Un contacte entre les dues ànimes que és el que transforma aquestes dues persones que són molt diferents un de l’altre – en una sola carn.

La ‘mikvé’

Finalment, hem de tenir en compte que la ‘mikvé’ és un estany, una piscina, d’aigua de pluja, la qual hi ha entrat directament, sense emprar un poal o una bomba per extreure l’aigua d’un lloc a l’altre. Per tant no se pot fer ús d’una banyera de casa o d’un ‘jacuzzi’, ni tampoc d’una piscina olímpica.

En canvi, si se tracta d’un manantial natural o d’una platja a la mar ampla o d’un llac que no tengui cap corrent d’aigua que en surti d’ell, pot servir perfectament com a ‘mikvé’.

En quant als rius, la majoria reben llur cabdal de la pluja, i mentres no els converteixin en un lloc estancat, no poden servir per purificar la ‘niddà’.

El retorn de la dona que surt de la ‘mikvé’ i retorna a la vida matrimonial és una renovació refrescant per a la vida familiar. L’allunyament crea una esperança, una fita; la ‘mikvé’ atorga una sensació de renaixença; la retrobada dóna vigor a la vida matrimonial.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR