-
Gènesi
- BeReixit (2) 01.01-06.08
- Nóakh (2) 06.09-11.32
- Lekh Lekha 12.01-17.27
- Khaiei Sara 23.01-25.18
- Toledot 25.19-28.09
- MiQets 41.01-44.17
Èxode
- VaEra 06.02-09.35
- Bo 10.01-15.16
- Iitro 18.01-20.23
- Mixpatim 21.01-24.18
- Teruma 25.01-27.19
- Tetsave 27.20-30.10
- Qi Tissa 30.11-34.35
- VaIak'hel 35.1-38.20
- Pecudei 38.21-40.38
Levític
- Tsav 06.01-08.36
- Tasría 12.01-13.59
- Metsora 14.01-15.32
- Akharei Mot 16.01-18.30
- Qedoixim 19.01-20.27
- Emor 21.01-24.23
- BeKhucotai 26.03-27.34
Nombres
- BeMidbar 01.01-04.20
- BeHa'Alotekha 08.01-12.16
- Corakh 16.01-18.32
- Pinekhas 22.10-30.01
Deuteronómi
- Devarim 01.01-03.22
Comentari a la paraixà de Tsav
(Levític 6,1:8,36)Gràcies
Un bon motiu per fer festa
La paraixà continua explicant els diferents sacrificis que s’oferien al Tabernacle. Un d’ells és el de “Xelamim” – mot hebreu que significa quelcom semblant a “pau” o a “perfeció”. Vol dir que amb aquest sacrifici, la persona cerca la pau amb el Creador, la perfecció dels seus actes. El particular que té aquest sacrifici en general és que és l’únic que l’ha de consumir la mateixa persona que l’ofereix, i no els sacerdots que treballen al Tabernacle. Això és el significat que dónen els Savis al nom del sacrifici: que fa les paus entre el Creador i la persona humana, que li atorga a l’home la perfecció de no estar en un sol món: o el de la sanctetat o el dels animals parlants.
Dins el grup de “Xelamim” hi ha un sub-grup que tracta del sacrifici de “Todà” – les gràcies. Els detalls apariexen a la nostra paraixà. Parlen de un acompanyament de quaranta pans que vénen junt amb el sacrifici, encara que no els ofereixen damunt l’altar. Al contrari, estan destinats a ésser consumits per la persona que els ofereix, llevat d’uns exemplars.
A demés, a diferència d’altres que poden ésser menjats en dos dies, el sacrifici de “Todà” pot ésser consumit només fins a mitja nit. Això causa que en el moment en què l’ofereixen, han de tenir a mà un bon grup d’amics que l’ajudin a acabar tot l’àpat abans de mitja nit. Un bon motiu per fer festa!.
Quatre motius
Els motius per oferir aquest sacrifici els podem trobar al Llibre dels Salms, al capítol 107.
En aquest capítol es parla del retorn del poble d’Israel a la seva pàtria després d’un llarg exili. Aquest exili és comparat a quatre diferentes calamitats:
Els primers versets (4-9) parlen del desert. El poble jueu durant els llargs anys d’exili se troba en un immens desert, sense ningú amb qui pugui parlar o que el pugui entendre. Som totsols al món. El desert dels pobles. Ja podiem predicar i explicar! Mai no hi hagut un poble, com a poble, que ens volgués acceptar!
Més envant (10- 16) parla de la presó. Això ho hem vist amb els nostres joves ulls, les manifestacions que se feien arreu del món per tal que el govern de l’URSS permetés que els jueus poguéssen sortir d’allà per emigrar lliurement a Israel. i la presó dels jueus etíops, que tampoc no els deixaven sortir d’Àfrica. I les presons, menys conegudes, dels països àrabs, on encara no hi ha llibertat de moviment i manco quan se tracta dels pocs jueus que encara hi romanen.
A continuació (17-22) parla de la malaltia. Una malaltia fatal. Una malaltia que ens enduu fins el portal de la mort. Ja el profeta Iekhesqel (Ezequiel) ens parla d’una vall plena d’ossos. Fa trescents anys, el Rabí Eliahu de Wilnius deia que els ossos s’han escampat i s’han capolat i s’han podrit. I els ossos són el poble d’Israel, com diu el profeta allà mateix (cap. 37).
La darrera calamitat és la tormenta marítima, on apareixen sis senyes especials entre verset i verset des del 22 fins el 28. aquesta sembla esser la pitjor de totes, tant pel fet d’esser la darrera, ja que sempre se va del lleuger al pesat, com pel significat psicològic que té: la base sobra la qual estaven les nostres cames, de sobte desapareix! La sabiduria se fon i se confón davant un fenomen així!
Les gràcies a nivell nacional
El poble passa totes aquestes calamitats en els dosmil anys d’exili. I així mateix consegueix arribar a bon port.
A cadascún dels “apartats” d’aquest capítol hi ha un verset que expressa la necessitat de donar les gràcies al Senyor pel miracle (vegeu 8, 15, 21 i 31). I d’aquí aprenen els Savis que la persona particular que passa per un d’aquests tràngols, també l’obligació de donar les gràcies al Senyor. En temps del Temple ho feien oferint el sacrifici del qual parlàvem al començament d’aquestes paraules. Actualment se fa recitant en públic una benedicció d’acció de gràcies: la del “gomél”.
I aquest capítol dels salms és el que se recita en el Dia de l’Independència en el que se cel·lebra la salvació del Poble de l’exili i de totes aquestes calamitats.
Xabat Xalom
Nissan ben-Avraham