<<Tornar

Comentari a la paraixà de Mixpatím

(Èxode XXI 1 – XXIV 18)

El Conveni

Relacions socials

Una llarga llista de Manaments apareix en la paraixà de Mixpatim.

A primera vista, tal vegada resulti un poc difícil trobar el cocient comú.

Però ens podem fixar que, llevat d’uns pocs quasi al final, s’ocupen principalment de les relacions socials.

Convé analitzar un poc millor la paraixà.

Comencem amb el capítol 21. Els primers versets, fins el verset 27, tracten de les relacions de persona a persona. Podem fixar-nos, per exemple, amb els manaments que tracten de l’assassinat, tant si és intencionat com si és per negligència. Aquí ens presenten l’aspecte negatiu.de les relacions socials: l’assassinat. Quina és la faceta positiva del manament? Quan tenim en compte que tota casta d’assassinat repercuteix en pena de mort (verset 12) i que només en el verset següent ens diuen que si fou per negligència pot escapar de la mort a condició que s’amagui a la ciutat de refugi, i que si fou un assassinat premeditat no hi ha refugi que li valgui, podem començar a entendre el valor que la Torà li dóna a la vida humana.

I quan, un poc més envant, diu que una persona que insulta els pares mereix igualment la pena de mort, mostrant-nos l’aspecte negatiu, podem entendre que, en la faceta positiva del mateix tema, i aixamplant-lo a la població general, les ferides comeses per la paraula no són menys greus que les ferides fetes per l’espasa. Vol dir que tant com hem de cuidar de no causar danys físics, hem de cuidar de la mateixa manera de no causar danys anímics, espirituals, per medi de paraules o gestos ofensius.

A partir del verset 28 i fins el 12 del capítol següent, la Torà ens dóna les directrius per a les relacions entre dues persones però ja no a nivell personal. Ara se tracta de relacions en les què estan implicades les propietats, tant si se tracta d’una persona que danya la propietat d’altra, per exemple un robatori, o la propietat que danya la persona, per exemple un bou que ataca una persona, o la propietat que danya una altra propietat, posem per exemple una ovella que menja les verdures del veïnat.

Fets d’amagat

Els següents onze versets s’ocupen d’un nivell més alt. Hi ha ocasions en què una persona pensa que el seus fets són particulars i no importen els altres, o que coses que se fan amb el permís de l’altre ja no hi ha problema, o que quan l’altre no se queixa, senyal que se pot fer.

La Torà ens ensenya que l’actuació personal de cada persona té importància també per la societat, encara que ho faci d’amagat dins la seva cambra. Al cap i a la fi, tots i cadascun dels seus fets repercuteixen en la seva personalitat, i la personalitat de l’individu repercuteix en la societat. Fets com el de l’idolatria, els fets immorals, etc, són tan greus que encara que la persona no els faci en públic, tenen una influència massa forta sobre la personalitat individual que pesa molt sobre la societat.

Els Jutges, els Enemics i els Animals

Del verset 24 del capítol 22 i fins el 19 del cap. 23, la Torà puja a un nivell molt més elevat.

Prohibit maleir el jutge. No és una llei social, que prohibeix menysprear en públic les institucions oficials de l’estat; és un precepte religiós que declara que el jutge és un missatger de la Voluntat Divina. El verset 27 parla tant de la prohibició de blasfemar com de la prohibició de maleir els jutges, ja que en hebreu el mot “déu” és exactament igual al de “jutges”, i precisament en la nostra paraixà hi ha més d’un exemple: XXII, 7-8 i XXIII, 27. Potser les bíblies cristianes ho tradueixin per ‘déu’, però els Savis donen només el sentit de ‘jutges’ als tres exemples dels versets 7 i 8, i ambdós sentits al verset 27.

Altres dos exemples de les exigències de la Torà les podem veure als versets 4 i 5 del cap 23. Ambdós tenen un equivalent al Llibre del Deuteronomi, als quatre primers versets del capítol 22. però hi ha una diferència molt gran entre els dos textes. Al Deuteronomi diu “el bou del teu germà”, mentres que a la nostra paraixà se tracta d’ “el bou del teu enemic”!

La nostra paraixà vol resaltar el nivell moral exigit, significant que, encara que se tracti d’un enemic teu, o del que t’odia, has d’abandonar el fàstic que te fa, per tal d’ajudar-lo en cas d’estar en un destret.

Un poc més envant la Torà s’ocupa dels drets dels animals. Ho podiem veure ja, un poc, en els versets 4 i 5. Però als versets 11 i 12 se fa extraordinari. Al setè any, l’any Sabàtic, has d’abandonar l’anyada per tal que les bèsties salvatges en puguin disfrutar! El dia setè, Xabat, està destinat a que el teu bou i el teu ase puguin descansar del treball que els dónes!

Religió

Els versets 14-19 passen a termes més ‘religiosos’. El cumpliment del pelegrinatge al Temple, tres pics per any; la prohibició de degollar el sacrifici pasqual mentres encara tenguis llevat en possessió teva; la prohibició de menjar carn amb llet…

En realitat, aquests darrers versets vénen a diluir les diferències entre els preceptes socials i els religiosos. És tot u. Tant uns com altres són ordres divines, i tant uns com altres estan destinats a millorar la vida humana, tant a nivell particular com a nivell universal, tant físicament com espiritual.

Els Savis diuen que la nostra paraixà en realitat fou anterior als Deu Manaments, com podem veure al cap 24, verset 3; que fou abans que Moixé pujàs al Sinài [verset 12-18]. Només després que el Poble acceptàs aquest Conveni, podia passar a rebre tota la Torà.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR