<<Tornar

Comentari a la paraixà de Iitró I

(Èxode XVIII 1 – XX 23)

Lectura dels Deu Manaments

Quan aquesta idea començà a prendre volada, els Savis la tallaren en sec: està prohibit llegir en públic els Deu Manaments com part de la ‘litúrgia’ diària del Poble. Només quan se llegeix el capítol de la Torà que en parla, se llegeixen com qualsevol altra porció de la Torà.

Podeu seure

La legislatura rabínica se oposa contundentment a un costum que se posà de moda en algunes sinagogues: la gent que normalment escolta la lectura de la porció setmanal de la Torà d’asseguda, quan arriben a la lectura dels Deu Manaments s’aixequen per escoltar-la dempeus. Els Rabins diuen que aquest costum és completament inacceptable: si voleu, podeu escoltar tota la lectura de drets o d’asseguts, però no podeu fer cap distinció entre capítol i capítol, entre verset i verset, entre un tema o un altre: tot és una sola Paraula del Creador entregada fa tres mil tres cents desset anys als Fills d'Israel. No és una simple equivocació: és una tendència, una orientació ideològica que vol convertir la Torà d’Israel en un producte fat o sanat. No volen una llei que els obligui a un comportament determinat; amb les normes generals que hi ha a les dues Taules de la Llei ja en tenen prou, i encara els en sobra!

Però la Torà té per meta influir en tots els aspectes de la vida, ja que és un Llibre de la Vida no tan sols per l’espertit abstracte sinó PRINCIPALMENT pel cos substancial. I aquesta sang de vida ha d’arribar a cada membre de la persona i ha d’empapar els ulls, les orelles, la boca, els dits, els cabells i tots els organismes humans. Que si no, de què serveix?

L’importància dels Deu Manaments

Tanmateix, el costum antic de llegir els Deu Manaments diàriament a la sinagoga tenia el seu bon motiu. En ells se resumeixen, efectivament, tots els altres Manaments de la Torà. Són les deu categories que abarquen tota l’existència humana. És bo saber reconèixer les categories, és bo poder repassar en poques paraules tota l’existència personal per tal de poder revisar el comportament diari. A condició que sabem que després del repàs general s’ha de fer un repàs molt més concret de les branques més petites, més especialitzades.

En el moment en que se limitaven als Deu Manaments, significava que ho deixaven tot en teoria massa abstracta, massa llunyana de la vida quotidiana.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

Comentari a la paraixà de Iitró II

El Pro i l’Anti

Acabava de néixer una nació, fugint desesperadament de les arpes d’un país que els oprimia cruelment i s’esforçava per oferir-los un “Endlösung” = una “Solució Final” a la Questió Jueva que posava en perill la seguretat nacional. Els jueus han conseguit fugir i assoleixen la seva llibertat quan els ataquen els seus cosins en un atac despietat.

La Història se repeteix.

L’opresió egípcia fa tresmil trescents anys i l’opresió alemanya fa seixanta anys.

L’atac d’Amalec a Rfidim, poc després de la Sortida d’Egipte, i l’atac dels països àrabs que començà el dia en que fou declarada l’Independència del País d’Israel.

Aquesta primera aparició d’Amalec marca la pauta de la seva actuació en el futur. El tornarem trobar a l’aguait, esperant l’oportunitat, i n’hi ha més de dues, de tornar atacar el poble d’Israel en moments de feblesa física o espiritual.

L’anàlisi que fan nostres Savis arriba a la conclusió que l’atac d’Amalec prové de l’enveja i de la manca de ganes de pujar al nivell espiritual del Poble d’Israel. No és possible viure en un grau tan alt de moralitat i de justícia. És massa per damunt l’estàndard humà el que aquest poble se proposa, i el fet que els jueus ho acceptin significa que pugen l’estàndard de tota la Humanitat. I a això Amalec no en pot estar d’acord. Perquè no està d’acord a fer cap esforç per millorar la seva conducta. Li fa enveja que els seus cosins, els Fills d’Israel, acceptin el desafiament. Ja que ell “no té forces” de fer un esforç.

Per tant, la meta d’Amalec serà demostrar que les accions d’Israel no són perfectes, si és que les fa! El verset que relata aquest confrontament al Llibre del Deuteronomi (Cap XXV 17-19) parla dels “endarrerits” i dels “cansats i extenuats”. Atacaven la gent que no podien seguir el ritme del Campament. I amb això volien demostrar que també en el Poble d’Israel no tots són perfectes. I tal vegada no n’hi ha cap que ho sigui, i això ja és excusa a bastament perquè ells n’estiguin exemptes de qualsevol esforç per cumplir la voluntat divina.

Tot això, com ja hem dit, vé al final de la paraixà anterior.

En la paraixà d’aquesta setmana ens trobam un altre “goi”. Molt diferent.

Iitró (Jetré), el sogre de Moixé, que el coneix fa gaire temps (entre quaranta i seixanta, segons la Tradició Oral d’Israel) i que fins ara no havia volgut fer cas de les idees de Moixé, sent els miracles que hi hagué amb les Plagues d’Egipte i amb la sorollosa sortida dels Fills d’Israel i ho deixa tot per venir a veure la gent que se feu mereixedora de tals prodigis.

“Ara sé que el Senyor és el més gran de tots els déus…” (Èxode XVIII 11) D’aquí se pot captar la personalitat d’aquest individu. Una persona cercadora, que vol conéixer la veritat i no se contenta amb aigues mortes. Ha trescat món per investigar totes les cultures, ha arribat a l’alt càrrec de Gran Sacerdot dels Midianites. I amb ses pròpies mans destrossa la seva carrera quan s’atreveix a posar en dubte el Catecisme midianita. Coneix tots els trucs de les institucions establertes, i no té por de delatar-les quan li donen tribuna. Per això el destituïren del seu càrrec a Midian.

Iitró és capaç de deixar-ho tot, tant les propietats físiques com el treball intelectual de tota la seva vida. Imaginau-vos! Una persona que el destituïren per haver declarat que la Religió és la Droga del Poble, que segurament creà un nou moviment escepticista-anticlerical ateu i que ara fa pelegrinatge per retrobar un personatge carismàtic que dirigeix un Poble per la Paraula Divina!

Més endavant, al Llibre dels Nombres (Cap. X 29-32), veim que Moixé el convida a seguir amb el Poble d’Israel i per tal que puguin participar amb ell dels beneficis que rebi. I efectivament, trobam la Tribu de Quení, el sogre de Moixé, al Llibre de Yehoxúa (Josuè), aidant a Israel en la conquesta del País. I més tard, al Llibre de Yirmiiàhu [Jeremies](Cap XXXV) els Fills de Rekhav [descendents de la Tribu de Qení, cf. I Cròniques II 55], que segueixen l’exemple de son rebesavi Iitró, que no se vol retre a les institucions establertes.

Aquests dos pobles, Amalec i Qení, l’un en front de l’altre. Un Pro i un Anti. Els dos extrems juxtaposats. Un que és l’exemple de l’antisemitisme cec, que odia els jueus per qualsevol excusa, o sense cap excusa. L’altre és l’exemple de les persones que saben reconéixer la veritat allà on és, encara que sigui en un poble, no com en temps de Iitró, perseguit i rebujat per tota la Humanitat.

Els Savis d’Israel han concedit a Iitró l’honor de posar en nom seu la Paraixà que parla de l’entrega de la Torà al Poble d’Israel.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR