<<Tornar

Comentari a la paraixà de VaEra

(Èxode VI 2 – IX 35)

Quina vergonya

Quatre verbs de salvació.

Quasi al començament de la paraixà podem veure unes expressions especials que els Savis determinen com ‘verbs de salvació’. Vol dir, que la Torà descriu les etapes de la salvació emprant uns verbs que ens han d’aidar a comprendre el procés, ja que no va ser tot de cop. La descripció comença al capítol 6è, verset 6è: “per tant digués als Fills d'Israel: Jo som el Senyor i vos treuré de baix els sofriments de l’Egipte, i vos salvaré de llur treball, i vos redimiré amb braç estès i amb grans judicis. I vos prendré per tal que sigueu el meu Poble, i jo seré el vostre D-éu…”

Hi ha referència al patiment de l’esperit, a l’esclavitut del cos, a la difusió de la personalitat personal i nacional i a l’ideal de l’ànima. Ja que l’esclavitut d’un poble repercuteix en tots aquests temes; la penúria del treball no és el primer problema, ni el més bàsic. L’esperit se mustia i la persona no pot pensar ni reaccionar així com ho faria si fos lliure de disposar dels seus actes. La personalitat se desplaça poc a poc del primer pla fins que arriba a un punt insignificant, amagat a un racó desconegut.

Segurament que el més significant de tots és el de l’ideal de l’ànima nacional. Perquè la nació té la seva ànima, tal i com la persona particular té la seva. I l’ànima necessita descobrir els ideals que la guien, que si no, l’embolcarà una inquietut que no el deixarà en pau fins que els posi en clar.

La Haggadà de la Diàspora

El primer vespre de Pessakh és un vespre carregat d’activitat. En temps del Temple hi havia el manament del pelegrinatge a Jerusalem per tal d’oferir el sacrifici pasqual, l’horabaixa del 14 de nissan, rostir-lo i menjar-lo el vespre. Igualment havien de preparar el pa alís. Tot això en condicions de càmping, junt amb altres deu o quinze milions de jueus que també complien el precepte del pelegrinatge.

Durant els dosmil anys de la Diàspora, els jueus no podien complir el pelegrinatge i el precepte del sacrifici. Tanmateix els quedaven a bastament coses a fer.

A l’àpat del Séder és obligatori menjar una certa quantitat de pa alís, herbes amargues i beure quatre copes de vi. La carn del sacrifici pasqual, òbviament no el tenien. Però el nom de Haggadà de Pessakh se refereix directament al precepte del relat de la sortida d’Egipte, que dura, ha de durar, molt de temps.

En el centre del relat estan els versets de la salvació, junt amb altres del Llibre del Deuteronomi, afegint-los explicacions i versets complementaris per tal de fer-los més vius. Hem de comprendre quins eren els treballs que havien de fer, per tal de poder apreciar millor el valor de les plagues, les quals tenien correspondència exacta amb el tipus de sofriment que havien patit.

Com ja hem dit, manca la carn del sacrifici pasqual.

I manca igualment un verset, que sembla desconectat de les penes de l’esclavitut i que mai no el veuen a la Haggadà. Perquè hem vist ja en el verset 6 i el començament del 7 els verbs que descriuen els fets del Senyor envers del Poble (i és veritat que hi ha un altre verb ‘i sabreu’ – però no és quelcom que el Senyor actua sobre noltres).

I heus ací que en el verset 8è hi ha un altre verb: ‘i vos duré a la Terra que he alçat la mà [en jurament] a donar-la a Avraham, Iits’khac i Ia’acov…’

Aquest verset no el podem veure a la Haggadà de la Diàspora perquè, com podria dir que ‘ens ha duit a la Terra’ tan esperada mentres estam escampats per tots els països del món?

Els comentaristes diuen que l’obligació de beure quatre copes de vi té una estreta relació amb aquests quatre verbs de salvació. Una cinquena copa de vi existia i quedà oblidada durant els dosmil anys de diàspora. Quan començà el gran retorn del Poble d'Israel a la Terra Promesa, i més amb la declaració d’Independència de l’Estat d’Israel, la gent formulà la pregunta inevitable: ‘hem d’afegir el verset 8è a la Haggadà? Hem d’afegir la cinquena copa de vi a l’àpat del Séder?

Sembla que encara hi ha massa jueus lluny de la Pàtria, o pot ser que manqui quelcom més.

Ja que en els versets del Llibre del Deuteronomi, cap. 26, que també són quatre: 5, 6, 7 i 8, existeix també un 9è verset que diu: ‘i ens ha duit a aquest lloc’. I aquí la Torà parla de l’ofrena de les primícies en el Temple on la persona diu que l’èxit agrari no li fa oblidar els deutes morals vers el Creador que és el qui li ha atorgat aquest èxit.

Pot ser que mentres no arribem al moment en què puguem oferir el nostre secrifici pasqual, no podrem afegir aquests cinquens versets i aquesta cinquena copa.

Quina vergonya, encara no els podem afegir!

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR