<<Tornar

Comentari a la paraixà de MiQets

(Gènesi XLI 1 – XLIV 17)

L’Ingredient Jueu

Els Savis diuen que els consellers del Faraó sabien perfectament el significat dels somnis del Faraó: set anys de prosperitat i set anys de fam. No s’ha de ser massa savi per entendre-ho!

Però no gosaven dir-ho en veu alta: era massa perillós donar males notícies al rei quan no hi ha cap possibilitat de donar-li cap casta de remei. Perquè una cosa és saber el significat dels somnis i l’altra és saber què fer amb ells. I ells no sabien què fer. La solució que proposà Iossef és pèssima. Com se pot guardar per tants d’anys el sustent de tot un poble?! Sense cap dubte se tudarà, o per les rates i els cucs o que se pudriran… I si ho fan així la fam serà molt pitjor, ja que si la gent pensa que té una solució a mà i de cop i volta descobreix que la solució ha desaparegut, el cop de la fam se converteix en molt més cruel.

I per tant, provaren de donar altres significats als somnis del rei. ‘Naixeran set filles i se moriran, conqueriràs set ciutats i se rebel·laran contra tu’.

Però el Faraó se n’adona que les interpretacions són falses.

Fa molts d’anys que no té somnis d’aquesta casta. I més que més en la nit de Cap d’Any.

Somnis reials

Els somnis del Rei són somnis nacionals, són somnis que afecten a tota la Nació, no somnis que tractin de les seves filles, ni tan sols de la conquesta o de la rebel·lió de set ciutats extrangeres.

Els somnis del Rei reflecten les preocupacions diàries del sobirà.

Quan l’ànima s’enlaira quan son cos reposa damunt el llit, se posa en contacte amb l’Àngel Nacional, aquell àngel que trobarem, en altra oportunitat, que lluitava contra Ia'acóv per defensar els drets del Poble d’Edom.

Ja que el Creador no abandona la seva Creació. I si li envia esdeveniments especials no és per fer-los patir sense cap motiu. Sempre hi ha un motiu comprensible que, a demés, és per aidar-lo a millorar. Si té l’ull viu.

Treuen a Iossef de la presó, el netegen i el revesteixen per tal que se pugui presentar davant el Rei.

I Iossef dóna la solució senzilla: emmagatzemar una cinquena part de l’anyada dels bons anys pels anys d’inanició. Els savis egipcis ja la coneixien i no la volgueren presentar, pel perill que representa.

L’Ingredient Jueu

Però Iossef hi afegeix un ingredient nou, desconegut.

És el mateix ingredient que ell usa diariament, com l’hem pogut veure a casa de Potifar i més tard dins la pròpia presó en què el tancaren.

Així ho havia declarat son amo Potifar: “son amo véu que el Senyor estava amb ell i que tot el què feia, el Senyor el feia triomfar”.

Què véu Potifar? Un vellet que acompanyava a Iossef? Una àurea damunt el cap del ‘sant’?

Els Savis diuen que era molt més senzill: cada vegada que l’amo li donava una ordre a Iossef, aquest alçava els ulls al cel, o els tancava, i li demanava ajuda al Creador. I quan acabava la tasca feliçment, no s’oblidava mai de donar les gràcies a Qui l’avia aidat. Hauriem d’haver traduït ‘que el Senyor estava EN ell’, en els seus llavis, en el seu pensament.

És el que se diu en hebreu “i'ràt xamàim”, que se sol traduir per ‘temor al cel, o al Creador’, però que en hebreu denota més el respecte, la reverència. El reconèixer d’on vénen i on van les coses. Aquest és l’ingredient jueu. Així ho declarà, enfadat, nostre gran enemic, Adolf Hitler, que els jueus havien ‘inventat’ la conciència; el saber reconèixer que el Creador arriba fins els racons més amagats de la nostra existència.

Basta un pessic d’aquest ingredient per assaonar una gran quantitat d’altres ciències i coneixements.

El Dilema dels Vuit

Passen els anys i els germans de Iossef arriben a Egipte per comprar llavor.

Iossef els acusa d’espionatge i els tanca a la presó fins que li demostrin que no són espies. Per for-ho, li han de presentar llur germà menor, Biniamín. Al cap de tres dies de tenir-los tancat diguent que en triïn un que vagi a la Terra de Qena’an per portar el germà petit, els crida i els declara: això no pot seguir així, ‘jo som temerós del Senyor!’

El dilema de Iossef, en son paper de Virrei estricte, és què fer per assegurar que els traïdors no se facin escàpols. Actualment té deu persones a la presó. Basta enviar-ne un, deixant tancats tots els demés. D’altra banda, per assegurar-se que li presentin la prova, bastaria que en deixi un a la presó enviant tots els demés. Un, ha de quedar, un ha de partir; el dilema, doncs, pesa sobre els vuit restants. Qualsevol sobirà decidiria sense remordiments “Jo som temerós del Senyor!: un de voltres quedarà aquí tancat” i els altres poden tornar a casa.

Aquesta expresió torna apareixer, un poc modificada per les circumstàncies, desset anys més tard, després de la mort i l’enterrament de Ia'qóv, quan els germans li diuen que son difunt pare li demana que tengui misericòrdia d’ells. La resposta de Iossef és rampant! : “Què vos pensau que estic en lloc del Senyor?!”

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

CERRAR