<<Tornar

Comentari a la festa de Khanucà.

Projectar la festa de Khanucà a la nostra època.

Els decrets antireligiosos

Fa dos mil cent vuitanta i dos anys començà una època molt cruel pel poble jueu.

El llibre dels Macabeus (que és apòcrif al Tanakh jueu, però que sempre ha rebut el seu lloc d'honor) ens relata que després de la conquesta d'Alexandre Magne, s'instal·laren els grecs a la Terra d'Israel. Al principi se comportaren bastant be amb els jueus, ja que Alexandre fou molt ben rebut a la seva arribada, però quan morí ja començaren els problemes, fins que el rei Epifanes, tornant de la guerra contra el rei Ptolomeu d'Egipte, s'encruelí contra els jueus i començà una llarga sèrie de decrets contra la Llei Juadaica i el compliment dels Manaments.

El fet d'haver-hi molts de jueus que ja havien adoptat normes de vida elenístiques en detriment del compliment dels manaments facilità molt l'empresa antijueva del rei Epifanes. Ja s'havien establert jocs atlètics en els que els jueus que hi participaven s'avergonyien de la seva circumcisió, ja que els jocs els feien despullats, i per tant quan vengué el decret contra la circumcisió, segurament alentat pels mateixos elenistes, trobaren només l'oposició dels observants dels manaments, que no eren els que tenien les regnes del govern ni tenien grans possibilitats de protesta "legítima".

La revolució dels macabeus fou desesperada: no tenien cap probabilitat de guanyar aquella guerra amb els mètodes "materials".

Però ells usaren mètodes espirituals.

Crims imperdonables

No ens agrada pensar en aquests termes en el món modern, ja que són considerats "crims [im-]perdonables", com deia el novelista Tom Robins que " if it is committed in the name of G-d or country, there is no crime so heinous that the public will not forgive it" o sia que "si es comet en nom de D-éu o de la pàtria, no hi ha crim tan atroç que la gent no perdoni". La lluita en nom de valors espirituals o religiosos. I més quan se considera que la lluita a favor dels 'drets humans' dels jueus contra l'opressió religiosa [dels grecs] ens ha d'emportar a una nova opressió religiosa dels jueus contra els helenistes. Els exemples d'opressions en nom de les entitats religioses no els manquen en absolut en l'història mundial. És el gran problema del proselitisme.

Actualment hi ha jueus que consideren igualment que qualsevol esforç que faci un rabí per tal de fer recordar els fonaments espirituals de la persona humana és també "un crim imperdonable" de coerció religiosa. Que una llei destinada a assegurar el descans en el dia de Xabat [permetent el dret a un dia de descans d'uns obrers que estan en mans d'uns patrons que els aprofiten descaradament] atempta contra els drets humans d'aquells que no volen descansar.

El judaisme no estimula en absolut la coerció religiosa, com tampoc cap altra coerció. Però si que encoratja la responsabilitat col·lectiva, i els límits entre els dos conceptes és bastant espinós i poques persones són capaces de distingir entre ells. En això quasi tots n'estan d'acord, i no tan sols en el judaisme.

Guerra de conceptes

Es veu bastant clar que els conceptes espirituals del judaisme no van paral·lels amb els conceptes del món occidental en què vivim. De totes maneres no se pot declarar la guerra en questió de conceptes espirituals. El que ho faci, ja en el mateix moment que ho faci, haurà perdut la guerra.

La 'guerra' consisteix només en saber trobar les paraules adequades que puguin fer entendre els altres unes coses que per a mi són tan clares, demostrar que el meu camí és el correcte. Això no es pot fer amb coercions ni amb cap altra casta de violències: és absolutament contraproductiu.

Els llumets de Khanucà no han de provocar cap incendi, mentres ningú no s'els acosti massa amb males intencions. Ells ténen la responsabilitat de fer llum al seu voltant, no de fer foc.

Però no és segur que ho puguem evitar en el moment en què els helenistes, o els seus substituts, vénen amb intencions d'apagar aquests llums. La profecia d'Ovadià (Abdies) diu que la casa de Ia'qóv serà foc i la casa de Iossef, la flama, i la casa d'Essàu la palla i [en acostar-se massa] la cremaran i la consumiran. La guerra de conceptes no se convertirà en guerra belicosa mentres les dues bandes sàpiguen servar les normes sense fer trampes. On podrem trobar un jutge imparcial?

Khanucà Saméakh!

Nissan ben-Avraham

CERRAR