<<Tornar

Bein HaMetsarim

Tres i Set

Les Tres setmanes Des del dia 17 de Tamuz fins el dia 9 d’Av és la temporada coneguda en el Poble Jueu com “les Tres Setmanes”.

El dia 17 de Tamuz és l’aniversari del dia en què devallà Moixé de la Muntanya del Sinai amb les dues taules de la Llei i, quan va veure el Vadell d’Or que els Fills d’Israel havien fet, les va rompre al peu de la muntanya.

El dia 9 d’Av és l’aniversari de la tornada dels espies que foren enviats per Moixé a la Terra Promesa i que, en lloc d’animar el poble per tal que hi entrassin, els desanimaren diguent que hi vivien gegants, i que no la podrien conquerir.

Moltes altres desgràcies coincidiren en aquestes mateixes dates, com per exemple la destrucció del Segon Temple de Jerusalem (el Primer Temple fou destruït el dia 7 del mateix mes, quatre cents noranta anys abans). O com per exemple l’expulsió dels jueus d’Espanya en temps dels Reis Catòlics.

En aquestes “Tres Setmanes” se llegeixen a la sinagoga lectures especials dels Profetes [1], que parlen de la mala conducta del Poble, cosa que els pot causar un nou desastre.

Les Set Setmanes

Però just després del dia 9 d’Av comencen altres “Set Setmanes”, aquesta vegada “de Conhort”, ja que se llegeixen Profecies [2] destinades a conhortar el Poble després d’haver rebut el càstig que se mereixia.

Totes aquestes profecies de conhort són del Llibre d’Isaïes, a partir del capítol 40. El verset anteiror al començament del capítol 40 parla de l’amonestació que el profeta li fa al rei Khisqiàhu (Ezequies) diguent-li que els seus fills serien entregats al rei de Babilònia; i el rei Hizquià contesta diguent: “bé, l’important és que mentres jo visqui hi hagi pau…”

Si el rei reacciona així a la profecia, que està destinada principalment a causar el penediment del pecador i son retorn al bon camí, el poble, que depèn en gran mesura de l’actuació de son monarca, pot entrar en un gran desesper. Ja que, mentres tot depèn del meu comportament personal, jo el puc rectificar així com vulgui; però quan el càstig depèn del comportament del monarca, i el poble no el pot fer rectificar malgrat que vegi que va per mal camí, això exaspera i desespera i el fa caure en una apàtia funesta.

En un moment així és indispensable que qualcú els consoli. I el consol del Senyor ens revela el motiu del càstig i ens dóna una nova perspectiva de les relacions del Poble amb el Creador, que sense aquesta crisi tal vegada ens hauriem estorbat molt en descobrir.

Crisi Familiar i Crisi Nacional

Moltes vegades, en les relacions matrimonials hi pot haver moments de crisi que exigeixen un tractament especial, i que poden ajudar no tan sols a sortir de la crisi actual sino que pot desenterrar uns llaços anímics i espirituals que havien quedat soterrats per les penúries quotidianes. Aquests llaços són importantíssims i és necessari que existeixin no tan sols en el subconscient sinó també d’una manera molt palpable, ja que el matrimoni no és un simple contracte entre dues persones que accepten viure en una mateixa casa i pagar els deutes a mitges i tenir unes relacions carnals determinades. El matrimoni és quelcom molt més sublim. És una fusió entre dues ànimes que se comprometen a dur a terme una missió familiar, social i nacional.

La Nació d’Israel, igualment, té la seva missió que acceptarem complir-la en el Pacte de Sinai i que anam complint des de llavors ençà. Però moltes vegades la missió queda oblidada a causa de les mil penúries diàries, i més que cap altra per la fatal rutina.

Els moments de crisi, amb tota la seva cruesa, són importantíssims, ja que en ells se tornen formular les preguntes més bàsiques i se refresca la memòria nacional amb les dades primerenques que ens permeten sobrepassar la crisi i renovar la vida amb nova embranzida i amb nova dinàmica.

El problema és que no sempre les preguntes són formulades en veu alta, no sempre les sabem formular, i possiblement no sempre les sabem contestar explícitament. Però això no significa que no hi hagi una dinàmica. Moltes vegades no sabem captar el moment del canvi, peró de sobte ens adonam que hem passat d’una posició a l’altra.

Segurament els moments difícils que actualment està passant l’Estat d’Israel també tenen el seu significat empíric, que podem descobrir en questió d’hores o de dies, o pot ser només en haver passat una temporada més llarga.

El que podem assegurar és que ja hem passat de l’època de les calamitats a l’època del conhort. Ara ja sabem positivament que totes les penes que hem sofert són pel nostre bé, són constructives i no destructives.

Xabat Xalom

Nissan ben-Avraham

[1] Jeremies 1, 1 – 2, 3; id 2, 4 – 28;
Isaïes 1 1 – 27.
[2] Isaïes 40 1 – 26; id. 49, 14 – 51, 3; id. 54, 11 – 55, 5; id. 51, 12 – 52, 12; id. 54, 1 –10; id, 60, 1 – 22; id. 61, 10 – 63, 9.

CERRAR