<<Tornar

Comentari a les festes de l’Independència i de la Lliberació de Jerusalem

Dues dates

Profanació i Consagració

Escric aquestes línies en una de les dues festes noves que han “aparescut” en aquesta darrera generació: el Dia de l’Independència i el Dia de Jerusalem.

Durant quasi dosmil anys, el Poble d'Israel perdé la seva independència i fou escampat arreu del món. El Profeta Iekhesqel (Ezequiel) diu (al capítol 36) que això és una vergonya, una vergonya al Creador del Món, ja que la gent del Món pensa que el Senyor, el D-éu d’Israel, “no té forces” per recollir el Seu Poble i fer-lo retornar a la seva pàtria ancestral. És clar que la Diàspora és el càstig que el poble ha de rebre pels seus mals actes, però això no tots ho saben veure, i se pensen que el Senyor ha abandonat per sempre el Seu Poble, com diuen els cristians, o que no té forces per cumplir les seves promeses.

Això és una profanació del Nom de D-éu (‘khilúl ha-Xem’). I el Retorn del Poble a la seva pàtria és la Consagració del Nom de D-éu (‘qidúx ha-Xem’).

El moment en què, en contra totes les probabilitats i de totes les perspectives, David Ben-Gurion proclamà l’Independència de l’Estat d’Israel i el Rabí Maimon la beneí diguent “alabat sia el Senyor, D-éu nostre, Rei de l’Univers, que ens ha donat vida i ens ha conservat i ens ha fet arribar a aquest moment”, s’acabava l’època de la ‘profanació’ i començava l’època de la ‘consagració’.

Els miracles que ens feu el Senyor a la guerra de l’Independència, amagats dins les ‘casualitats’ del conflicte, quan tots els estats àrabs que l’envoltaven decidiren atacar per tal d’exterminar-la per complet, són també motiu més que sobrat per donar les gràcies al Creador per la salvació que feu als habitants del país.

Denou anys sense cor

Durant denou anys l’Estat d’Israel es desenvolupà i se convertí en una potència científica, econòmica i militar. El fet d’haver d’absorbir gran quantitat d’immigrants que arribaren en poques setmanes, i que en realitat feren desaparèixer les comunitats jueves de tots els països àrabs, feu que el miracle econòmic de l’Estat fos més espectacular. Hem d’afegir la contínua amenaça per part de tots els països que l’envoltaven, la Guerra de l’Independència i la del 56, l’Operació Qadéix, que convertien la major part del presupost de l’Estat en canons i avions militars.

Mancava quelcom.

El Rabí Tsví Iehudà Kook ho expressà en la celebració del Dia de l’Independència de l’any 5727 (1967): “on és nostre Khevron?! L’hem oblitat? On és el nostre Xekhem (Nablus)?! L’hem oblitat?” On és el cor del Poble? On és l’esperit que ens ha conservat durant dosmil anys? El lloc on el Rei Xelomó construí el Temple del Senyor? Tot això havia quedat en mans dels jordans, que no permetien l’entrada dels jueus als llocs més sagrats del Judaisme.

Els soldats que ploraven d’alegria

Els egipcis tancaren els Estrets de Tiran (que fou declarat ‘casus belli’) i concentraren les seves forces armades a la frontera sud d’Israel, mentres els siris les concentraven al nord. Dia 26 d’Ïar (6 de juny), en tres hores, l’aviació israeliana exterminà la majoria dels avions egipcis i començà la Guerra dels Sis Dies. El Govern israelià envià un missatge de pau als jordans diguent que si decidien quedar al marge del conflicte no serien atacats. Però ells contestaren amb el bombardeig de la part occidental de Jerusalem, que estava en mans jueves. Així, en el tercer dia de la guerra, el Regiment Har’el conqueria la Ciutat Vella de Jerusalem, amb el Mont Morià, el Lloc del Temple, i el Gran Rabí de l’Exercit, rabí Xelomó Góren, hi feia sonar el ‘xofar’ amb un Séfer Torà en mà.

Els soldats més rudes i més curats d’espants ploraven com nins petits en el moment en que arribaven al Mont del Temple i al famós Cótel Ma’araví = el Mur Occidental (o, com el denominen fora d’Israel, el Mur de les Llàgrimes), i sentien el so aspre del xofar que hi ressonava.

La Festa de Xavuot = l’Entrega de la Torà

La Guerra dels Sis Dies, amb la Lliberació de Jerusalem, despertava la identitat de milers de jueus que vivien perseguits a l’Unió Soviètica, i també dels que vivien despreocupats de la seva experiència espiritual arreu del Món. El Cor jueu ressorgia.

De llavors ençà, l’experiència espiritual ha seguit cresquent. El país s’omple d’escoles rabíniques, i els jueus que serven les lleis de la Torà ocupen més i més llocs crucials a la vida de l’Estat.

La missió encara està molt lluny de la seva consecució. La missió d’administrar tot un Estat segons les Lleis eternes de la Torà. No tan sols en els detalls ‘petits’ sino principalment en la política general.

Aquest era el missatge que rebia el Poble d'Israel, fa tresmil trescents desset anys, en el moment en què rebiem la Torà de mans del Senyor al Mont Sinai.

Khag Saméakh!

Nissan ben-Avraham

CERRAR