<<Tornar

Péssakh

La nit del ‘Séder’

Dimecres dia 12 d’abril al vespre és el vespre del “Séder” i s’asseuran els jueus de tot el món al voltant de la taula festiva, amb copes de vi en les mans, recitant la milenària història de la Sortida d’Egipte. Napoleó afirmava que un poble que és capaç de recordar son passat, segur que viurà el futur, i com més enrere és capaç de recordar, com més endins arrela, més s’enfilara la seva soca.

El Llibre de l’Èxode ens proporciona gran quantitat de detalls, principalment espirituals, sobre aquella memorable Sortida. I per tant la tasca de rememorar el punt de partida, el naixement, del Poble d’Israel, no és massa complicada. Hi ha unes indicacions generals de quins punts han de rebre preferència, de la manera que han d’esser presentats, que sigui contestant les preguntes i començant per la deshonra i acabant amb el privilegi. Però quan hi ha “séder”, que vol dir ‘ordre’, no ha de ser massa difícil.

Hi ha persones que, després d’unes desenes d’anys de repetir el mateix, els sembla que és massa avorrit, massa llarg, massa pesat. Ja coneixem l’història, ja coneixem els detalls. Quina necessitat hi ha de repetir-los cada any exactament igual?

En primer lloc, no és necessari repetir-los exactament igual. Al contrari, millor si hi fan innovacions, si hi ha sorpreses que tenguin la gent més desperta durant l’àpat.

La causa de l’avorriment és que la majoria de la gent no s’en adona de l’actualitat de les coses que llegim en el “Séder”. Ho consideren tot com textos històrics passats, de moda.

La veritat és que la Mixnà de “Pessakhím”[1], que tracta de les lleis de Péssakh, quan parla de la “Haggadà”, el ‘Relat’ que se llegeix durant el vespre, diu que “cadascú ha de sentir-se com si sortís d’Egipte en aquest vespre, complint el verset que diu: ‘li relataràs al teu fill en aquell dia diguent: per això em feu el Senyor quan vaig sortir de l’Egipte’ [Èxode 13, 8]”. O sia que és indispensable que els participants del ‘Séder’ s’identifiquin amb l’ambient, amb la mentalitat, que regnava el vespre de la Sordita de l’Egipte.

Sembla a primera vista que ha de ser una missió quasi impossible. Com ens podem fer enrere i arribar a identificar-nos amb aquells moments històrics? Noltres ja hem passat tot això fa temps, ja hem sortit d’allà, ja hem rebut la Torà i ja hem arribat a la Terra Promesa.

En realitat no és tan difícil. Ja que la majoria dels problemes que encara patim depenen del que hauriem d’haver après aquells dies. La lliçó que haviem d’aprendre en cadascuna de les deu plagues, que oferien un missatge en ‘negatiu’ als egipcis i en ‘positiu’ als Fills d’Israel.

La “Gueülà” [=la Salvació] del captiveri egipci té els seus equivalents en la Gueülà actual, que encara està molt lluny de ser completa.

El relat de la Salvació que ens ofereix la Torà ens presenta les claus per poder interpretar correctament les qüestions, els temes, els subjectes que ens exciten i entussiasmen, i a vegades ens exasperen, en la política actual.

Ja vos podeu desenganar: no tan sols que els problemes ja estaven prevists sinó que en molts de casos els hem viscut en l’història nacional.

La nit del ‘Séder’ ens proposa una revisió dels esdeveniments, fixant-nos en les causes, en les arrels, en les raons. Reviure la Salvació de l’Egipte sinifica preparar-se per viure millor la Salvació actual. No deixar que les aparences ens enganyin, saber reconèixer les corrents, els obstacles, les oportinitats. Saber col·locar-se del costat dels que [al final, al llunyà final] guanyen.

La nit del ‘Séder’ ens desafia a prendre el rol personal que ens permeti participar activament en el modelatge de la nostra actualitat.

Péssakh Caixer i alegre!

Nissan ben-Avraham

CERRAR